Reaccions redox

Habitualment fem servir el terme oxidació per referir-nos al deteriorament que pateixen els objectes metàl·lics que estan a la intempèrie. No obstant això, des del punt de vista químic, l'oxidació és un concepte relacionat amb l'intercanvi d'electrons.

Una reacció d'oxidació-reducció o redox és un procés en el qual els reactius intercanvien electrons per formar els productes. El reactiu que perd electrons s'oxida i rep el nom de reductor, mentre que el guanya electrons es redueix i és l'oxidant.

Per tant, l'oxidació i la reducció són dos processos que tenen lloc simultàniament, és a dir, si una substància es redueix (guanya electrons), és perquè la mateix temps una altra que es troba en les seves proximitats s'oxida (perd electrons). Nombrosos processos químics que succeeixen al nostre entorn són reaccions redox, com les ja esmentades de combustió.



La pila salina té un embolcall de zinc que s'oxida, mentre al seu interior una pasta de diòxid de manganès es redueix a triòxid de dimanganeso. Conté, a més, una barra de grafit que actua com a càtode i clorur amònic com a mitjà de reacció. Si, en lloc d'aquest últim, s'utilitza hidròxid de sodi o hidròxid de potassi la pila és alcalina i la seva potència i durada són més grans.

 
Els acumuladors de plom són les bateries dels cotxes. En l'ànode, una placa de plom s'oxida a ió Pb2+, que queda com sulfat de plom (II), mentre que en el càtode, una placa d'òxid de plom (IV) es redueix a ió Pb2+. El medi en el qual es desenvolupa aquest procés és àcid sulfúric concentrat, pel que cal tenir molta cura en manipular el contingut d'aquestes bateries.

Les piles de botó són de mida petita, contenen mercuri, que és molt tòxic i contaminant. El zinc s'oxida en l'ànode, mentre que l'òxid de mercuri es redueix en el càtode a mercuri elemental.