Càlculs en volum
Quan els reactius i productes d'una reacció química són gasos, es pot establir una altra relació d'estequiometria entre els seus volums. Segons la Hipòtesi d'Avogadro, en un mateix volum de diferents gasos, mesurats en idèntiques condicions de pressió i temperatura, hi ha el mateix nombre de molècules.
La hipòtesi va resultar ser correcta. En conseqüència, la proporció que hi ha entre les molècules dels reactius i els productes ha de coincidir amb la proporció entre els volums. Per realitzar càlculs estequiomètrics en volums recorrem a:
Llei dels gasos ideals: PV = nRT
En aquesta fórmula, n és el nombre de mols de gas i R és la constant dels gasos ideals, el valor és de 0,082 atm · L / K · mol. Per tant, la pressió ha d'anar en atm, el volum en L i la temperatura a K.
Reactiu limitant
Tot i que els reactius d'un procés químic reaccionen d'acord amb una determinada proporció, és freqüent que les quantitats de reactius que realment tenim no s'ajustin a aquesta proporció. En aquest cas, queda algun reactiu sense consumir. Quan això passa, anomenem reactiu limitant a aquell que es consumeix completament. L'altre reactius (o altres) està en excés. En una situació com aquesta, els càlculs han de referir-se sempre al reactiu limitant.
Quan els reactius i productes d'una reacció química són gasos, es pot establir una altra relació d'estequiometria entre els seus volums. Segons la Hipòtesi d'Avogadro, en un mateix volum de diferents gasos, mesurats en idèntiques condicions de pressió i temperatura, hi ha el mateix nombre de molècules.
La hipòtesi va resultar ser correcta. En conseqüència, la proporció que hi ha entre les molècules dels reactius i els productes ha de coincidir amb la proporció entre els volums. Per realitzar càlculs estequiomètrics en volums recorrem a:
Llei dels gasos ideals: PV = nRT
En aquesta fórmula, n és el nombre de mols de gas i R és la constant dels gasos ideals, el valor és de 0,082 atm · L / K · mol. Per tant, la pressió ha d'anar en atm, el volum en L i la temperatura a K.
Reactiu limitant
Tot i que els reactius d'un procés químic reaccionen d'acord amb una determinada proporció, és freqüent que les quantitats de reactius que realment tenim no s'ajustin a aquesta proporció. En aquest cas, queda algun reactiu sense consumir. Quan això passa, anomenem reactiu limitant a aquell que es consumeix completament. L'altre reactius (o altres) està en excés. En una situació com aquesta, els càlculs han de referir-se sempre al reactiu limitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada