Quantitat de matèria: El mol
La proporció entre les molècules no té interès pràctic, ja que les nostres mesures i observacions es realitzen a escala macroscòpica i no molecular. Per establir un pont entre el món microscòpic (en el qual ocorre el procés) i el món macroscòpic (en el qual vam realitzar les mesures) s'ha definit una unitat que mesura la quantitat de matèria (n), magnitud fonamental del SI.
Un mol és la quantitat de matèria que conté un nombre de partícules igual a 6,022 · 10 ^ 23 (nombre d'Avogadro, Na).
Observa que el mol es refereix a un nombre fix de partícules, siguin àtoms, molècules, ions o electrons. No és una unitat de massa, ja que, segons les partícules que tinguem la massa d'1 mol serà diferent. Així, la massa d'1 mol d'hidrogen és de 2 g i d'1 mol d'oxigen és de 32 g, això seria la massa molar (M). La relació que hi ha entre la massa (m), la massa molar (M) i la quantitat de matèria (n) és n = m / M
La proporció entre les molècules no té interès pràctic, ja que les nostres mesures i observacions es realitzen a escala macroscòpica i no molecular. Per establir un pont entre el món microscòpic (en el qual ocorre el procés) i el món macroscòpic (en el qual vam realitzar les mesures) s'ha definit una unitat que mesura la quantitat de matèria (n), magnitud fonamental del SI.
Un mol és la quantitat de matèria que conté un nombre de partícules igual a 6,022 · 10 ^ 23 (nombre d'Avogadro, Na).
Observa que el mol es refereix a un nombre fix de partícules, siguin àtoms, molècules, ions o electrons. No és una unitat de massa, ja que, segons les partícules que tinguem la massa d'1 mol serà diferent. Així, la massa d'1 mol d'hidrogen és de 2 g i d'1 mol d'oxigen és de 32 g, això seria la massa molar (M). La relació que hi ha entre la massa (m), la massa molar (M) i la quantitat de matèria (n) és n = m / M
Càlculs en mols i en massa
La utilitat de les relacions d'estequiometria obtingudes d'una equació química radica que permeten realitzar càlculs de quantitats de reactius o de productes. En aquesta reacció podem afirmar que per cada 2 mols d'hidrogen (H2) que reaccionen amb 1 mol d'oxigen (O2) es formen 2 mols d'aigua (H2O). Observa que la relació d'estequiometria molar coincideix amb la proporció entre les molècules.
La utilitat de les relacions d'estequiometria obtingudes d'una equació química radica que permeten realitzar càlculs de quantitats de reactius o de productes. En aquesta reacció podem afirmar que per cada 2 mols d'hidrogen (H2) que reaccionen amb 1 mol d'oxigen (O2) es formen 2 mols d'aigua (H2O). Observa que la relació d'estequiometria molar coincideix amb la proporció entre les molècules.
Si ara considerem la massa molar de reactius i productes, arribem a la relació estequiomètrica en massa. Tornem a l'exemple de la formació de l'aigua:
Per tant podem dir que per cada 4 g d'hidrogen (H2) que reaccionen amb 32 g d'oxigen (O2) es formen 36 g d'aigua (H2O). En el següent vídeo teniu una explicació de com fer els càlculs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada